Pàgina:Batiste Moscatell, ó, La mona de Pascua (1862).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Bonifasia. No amenases á la pòbra,

qu' el respècte als vells obliga.

Batiste.

¡Qué m' impòrta que ma sògra
mes vella que l' arna siga!...
Ya fá dies qu' esta bruixa
ganes de cardarla em dona.

Agüela. Lo que tens tú es una mona....

una mona com la cuixa.

Batiste.

Pues vacha aspay si es desnuga,
que si la mona se sòlta,
com l' ungla clavarli puga,
no es riurá d' ella atra volta.
Aném pronte, pára taula, (A Bonifasia.)
que yo encara no he sopat,

Bonifasia. Sòls te diré una paraula;

que courém lo qu' has portat....


MUSICA.

 Cusint tot lo dia
 desmayada estic,
 igual que ta tia
 y este pòbre chic....
 Una seba crua,
 mustia y mich podrida,
 una còl bullida
 que val sis dinés....
 Un bollo de dacsa
 y un laus tibi Christe....
 así tens, Batiste,
 huí el dinar dels tres.

Batiste. ¿Ni un poquet de caldo?...
Bonifasia. Ni de sopa un plat.
Batiste.

¿Y el meu aguinaldo
com te l' has gastat?...
Este matí, Bonifasia,
abans d' anarmen á batre,
ya saps que t' ha fet la grasia
d' un fum de chavos de á cuatre....

Bonifasia. ¡Setse dinés!...
Batiste.  ¿Qu' els has fet?
Bonifasia. Ya teu ha dit ara pòc.