Pàgina:Biblioteca d'autors grecs i llatins (1910).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 13 —

car no és fàcil obrar sense caure
dintre'l mal que hi ha arreu. Tota cosa
troba fi dins el temps perdurable


estrofa iv


egeu

Diuen que sols l'acompanyen dos homes,
i que sostenen les belles espatlles
seves, un glavi que té'l puny d'ivori.
Porta en ses mans dues llances fabrides,
i en el seu cap, de cabells que volejen
rojos com flames, un elm de Laconia.
Diuen també que de porpra una túnica
i de Thessalia un mantell tupidíssim
son pit cobreixen. La flama de Lemnos
tota rojenca, en els seus ulls fulgura.
Ell és tot just un infant, qui comença
la pubertat. Dels jocs d'Ares, de guerres,
de fortes lluites d'estrèpit bronzini
serva memoria, i a Athenes, l'amanta
de tot lo bell, are adreça ses passes.