Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



VEUS DEL CONDEMNAT.

 Estaré cremant
Aqui sempre mes
De llamas encés
Y tot flamejant:

Llenya aní tallant
Quant fiu un pecat:
℟. ¡Ay que eternament
Estich condemnat.


ORACIÓ AL FILL DE DEU.

O divino Fill del Etern Pare, qual estaria jo ara en aquells abismes de foch, si despres de haver comes la primera culpa mortal, hagues tingut la desgracia de morir en pecat, y ser arrebatat en cos y anima en lo profundo del Infern, com ha succehit á tants altres! ¡Ah! tot flamejant de foch ¡com rabiaría ja sens remey, y per tota una eternitat! Bulliria la sanch dintre de las venas, lo cervell dintre del cap, y lo moll dels ossos dintre dels matexos ossos! Foch per fora y foch per dins sería lo mateix que un tió ences! ¡y que torment tan insufrible no seria lo meu! Si ara no puch aguantar per un instant lo ardor de una candela, com podria aguantar aquell foch devorador que ha de durar per tota una eternitat? !O que pena tant terriblement sensible! ¿y á qui so deutor, ó divino Verbo, sino á Vos de no estar ja en aquells incendis? ¡Ay bon Deu! sols per un efecte de vostra misericordia no sò ja del número dels condemnats. Ea donchs, ó divino Senyor, no retireu de mi lo bras de la vostra infinita bondat. No permetau haja de parar á tanta desgracia: est favor vos demano per alló que vos pot mes obligar.