Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VEUS DEL CONDEMNAT.

 Fou per culpa mia
Caurer en est lloch;
¡Ay de mi! ab quant poch
Salvarme podia!

Ocasions tenia,
Y ja era avisat:
℟. ¡Ay! ¡que eternament
Estich condemnat!


ORACIO AL S. ANGEL DE LA GUARDA.

O estimadissim Custodi meu, á qui só encomanat ja desde mon naxament per un especial favor de la providencia de mon Deu y Senyor, vos suplico per las entranyas de la vostra pietat, y per alló que vos pot mes obligar, que no vos aparteu de mi, y que no me abandoneu al furor, ni á las suggestions de mos conjurats enemichs. Fèu ab los tochs interiors de las vostras inspiracions, que jo no me olvide jamay, ans bè que tinga sempre bèn fixa en la memoria, aquella horrenda pena que ha de causar al condemnat lo cuch rosegador de la conciencia. !Ay Angel Sant! Mil y mil vegadas mes fiero aquest verdugo que un aspid, ó que un basilisco, ¡que torments tan insufribles no ha de descarregar sobre lo desventurat pecador! ¡Quin roséch, quina desesperació tant rabiosa no li ha de causar la sola memoria de que per un deleite de un moment, per lo desahogo de una passió brutal, que passá en un tancar y obrir de ulls, per un vil interés, per la venjansa de un no res, ha de sufrir y patir per tota una eternitat! Que han passat ja totas aquellas ocasions, que tenia per aprofitarse; que de tant temps malgastat non' tornará venir ni tant sols un instant per arrepentirse; que de aquells avisos saludables que li donavan los confessors y predicadors non' sentirá may mes cap per convertirse: y axis que no li queda sino lo plorar, lo desconsol, la rábia y la de-