Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


la antigüetat, sinó un amor noble, especie d' adoració platónica á un ser bell y perfecte.
 —¿Perqué la poesía dels trovadors prengué tan gran volada?
 —Per la protecció que li dispensaren los princeps catalans sens escepció.
 —¿Quin es lo primer trovador catalá?
 —Ramón Berenguer V. de Provença, qui al pendre 'l títol de Rey de Aragó s' anomena Alfons II.
 —¿N' hi há algun altre digne de esment?
 —Cabrera, de qui sols resta una composició; Guillem de Berga, autor de gran nombre de poesíes cíniques contra 'l rey N' Alfons II; lo bisbe d' Urgell y altres personatges; y Huch de Mataplana.
 —¿Pots citarme algun fragment dels escrits d' exos trovadors?
 —Lo següent es del Rey-trovador N' Alfons II d'Aragó y I de Catalunya:

«Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E per temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantandors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estay,
Ni res, mas Dieus et amors.»

 —¿Quan acaba la primera época de la literatura catalana?