Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —¿A qui 's deuen los immensos progressos de la literatura catalana en aquella época?
 —A la constant protecció dels Comtes de Barcelona al mateix temps Reys d' Aragó. A En Jaume I succehiren Pere III, Alfons III, Jaume II, Alfons IV, Pere IV y Joan I, tots protectors decidits dels sabis y poetes.
 —¿Quin caràcter predomina en la literatura catalana d' aquella época?
 —Lo mateix de sempre, mellor, pot dirse que en aquella segona época la literatura catalana fixa son carácter distintiu. La afectació es desterrada de la poesía pera dexar lo lloch á la espressió senzilla y dreturera; los poetes escriuen perque senten, no perque ho façan veure, y buscan la realitat de la vida per comptes de dexar córrer sa fantasía desalada pels espays imaginaris; y 'ls historiadors ó cronistes encisan per sa senzillesa; tot revela sentit práctich.
 —¿Quin fou lo Rey que primer honrá la llengua y la literatura catalanes?
 —En Jaume I lo Conqueridor; ell la empleá en sa correspondencia, en ses ordenances de justicia y en ses obres literaries; pot dirse que al fundar una nacionalitat fundá també una literatura.
 —Quines son ses principals obres?
 —La Crónica y Lo libre de la Saviesa.
 —¿Qué té de important la Crónica?
 —Lo ésser la primera obra d' aquest género escrita en llengua vulgar en la península, y la tendencia pronunciada que té á transformar la historia en romanç moral.