Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


talunya; la de Domenech, traducció del Speculum historiale de Vincent de Beauvais; y la del barceloní Francesch, qui feu la historia de tots los reys de la península fins á Alfons IV d'Aragó; la de Marsili y altres, quals obres históriques son de consulta necessaria pera 'ls analistes, d' estudi pregón pera 'ls filólechs y de model constant pera 'ls lletrats.
 —No s' escrigué en aquella época un códich important?
 —Sí; lo Llibre del Consolat de Mar, primer códich marítim publicat en los temps moderns y que fou adoptat per totes les ciutats comercials de les costes del Mediterrá, del Adriátich, del Occeá y del Báltich.
 —¿Quins foren los darrers trovadors catalans?
 —Guillém de Cervera, Arnalt Catalá, Guillém de Mur, Severí de Girona y Oliver lo Templari.
 —¿En aquell período de la literatura catalana florí sols la poesía?
 —No, sinó totes les ciencies, de manera que pot anomenarse la época dels grans filosophs y sabis catalans.
 —¿Quines son les figures que més hi descollan?
 —Fra Francesch Eximeniç, autor de moltes obres, sent les principals, Lo Crestiá ó regiment de princeps, enciclopedia superior á son sigle, Lo Llibre dels Angels y lo Llibre de les dones; Arnau de Vilanova, varó de fama europea, y Ramon Llull, anomenat lo doctor iluminat, insigne poeta místich y orientalista eminent, soldat y monjo, alquimista y cortesá, célebre autor de la Ars magna y del Arbre de la ciencia;