Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 —¿Morí ja aleshores la llengua catalana?
 —No, atacada per tots costats, sa ruina semblava inevitable y propera, mes, com l' esperit verament nacional, lluytá enérgicament fins á l' extrem y sos darrers esforços no son pas menys dignes de la nostra atenció.
 —¿Perqué 's caracterisa lo sigle xvi?
 —Pel gran nombre d' escriptors catalans que sobrepujaren á llurs antecessors per la facilitat ab que escrivian sobre les materies més abstractes; y si be les produccions literaries foren més escasses, en cambi pot notarse que foren reemplaçades per la rectitut de les idees y per la severitat y elevació de estil que les ciencies morals y filosófiques naturalment demanan.
 —¿Quins foren los prosistes més notables?
 —Entre 'ls jurisconsults, Solsona, autor del Estil de Capbrevar y d'altres importants obres; y Peguera, qui escrigué un tractat sobre les Corts ab eix titol: Práctica, forma y estil de celebrar Corts generals en Catalunya.
 Entre 'ls historiadors, Carbonell, un dels cronistes de més nom, qui escrigué la Crónica general d' Espanya; Vila; Tarafa, autor de la Crónica de cavallers catalans; Beuter, qual obra més important es la Crónica general d' Espanya; Dionís Jorba, Icar y Calça.
 —¿Quines causes motivaren la influencia castellana?
 —La derrota dels unionistes de Valencia y la pérdua de sos privilegis en 1521.