Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


reys, abans de unirse ab Castella, en les academies y en la Esglesia. Les corts, lo princep, los jutges, los clergues, tots parlaven en catalá; y l' ús d' aquest idioma cada vegada més general feu que fós considerat pels sabis com una de les llengues més cultes d' Europa.
 —¿Pots dirme algún fragment ab que 's veja l' avenç de la llengua durant aquell brillant período?
 —Sí, lo següent del Rey En Martí, de principis del sigle xv:

 «Bona Gent: Nos volents seguir la manera antigua e acostumada per nostres predecessors, que en lo principi de llurs Corts acostuman de dir algunes coses per edificació de llurs pobles; nos havem proposat de parlar de la gloria de Catalunya;...»
 Y aquest, que es del ja citat poeta Pujol:

«¿Quim donará estil convenient
Per dir lo fí de tan bella victoria,
Que sia tal que cantant ver historia
Lo llegidor no pens que sia vent?
Menester es que deix lestil que sol
Lo meu cantar mudant alegra rima,
Perque llegint sen faça gran estima
Y que dur tant com durará lo sol.»