Contribuhiren també á aytal decadencia los demés acontexements polítichs d' aquella época, entre 'ls quals predomina la guerra dels Segadors y demés revoltes en temps de Felip IV, y la afició á les poesíes satíriques y humorístiques.
—¿S' oblidá per açó lo conreu de les lletres patries?
—Molt al contrari, la decadencia literaria á Catalunya no fou tan rápida y trascendental que la marxa dels successos y la seva indispensable influencia poguessen substituhirla fácilment per un' altra. A leshores tingué lloch una especie de lluyta entre 'ls escriptors catalans y castellans, la que produhí per abdues parts resultats maravellosos.
—¿Cóm es que en aquella época brillan tants historiadors?
—¿Perque es ja lley de la historia, que sempre que les dissencions polítiques destruhexen lo equilibri social, los hómens de talent se dedican generalment al estudi de la historia, com si á mida que 'ls successos polítichs se complican, busquessen lo remey entre los fets passats.
—¿Quins son los més distingits de entre ells?
—Viladamor; Sala, autor del Govern polítich de la ciutat de Barcelona, del Sermó de Sant Jordi y altres obres; Pujades, autor de la Crónica de Catalunya, que manifesta una gran erudició y molts conexements de la llengua catalana, peró los hi falta lo criteri necessari als cronistes é historiadors; Monfar y Sors; Andreu Bosch, autor dels Títols de honor de Catalunya, Rosselló y Cerdanya, llibre d' estudi y
Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
