Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Dividida en dos períodos; lo primer podém anomenarlo d' estancament, y abraça desde 'l principi del sigle fins á la publicació de la Oda A la Patria; y 'l segon d' acció, ó sía desde aquella publicació fins als nostres díes.
 —¿Per qué s' anomena d' estancament lo primer período?
 —Perque la literatura catalana, malgrat les ventatges que 'ls successos polítichs li oferían, ab prou feynes sortí del estat estacionari en que 's trobava lo sigle anterior.
 —¿Quin fou l' estat de la poesía durant ell?
 —La Musa catalana no passá d' esser musa de carrer, esclava de la guitarra del cego, que afalagava al poble, més animada ja per efecte de les lluytes, y algunes vegades se convertí en satírica. Fray Tomás Bou publicá no obstant una obreta titulada Conversa entre Albert y Pascual, en décimes catalanes; y Puig y Blanch escrigué Lo temple de la gloria y Les Comunitats de Castilla, peró la primera no 's publicá fins al any 1844 y lo fragment que 's coneix del segon es inédit.
 —¿La prosa fou més conreuada?
 —Abans de la guerra de la Independencia sols se imprimí algun que altre llibre de mística, com les Pláticas sobre los Evangelis de tots los diumenges y festas anyals tretas y escullidas de varios autors; y la obra del Marqués de Capmany Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans anomenats lo un Jaume y lo altre Anton, sobre los punts mes importants de la actual defensa de Catalunya; á açó y á al-