Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


son de historia catalana y llurs mérits principals consistexen en la pulcritut del llenguatge y en la habilitat que testifica la manera de conduhir la acció; y les de Guimerá se distingexen sobre tot per llur geni que fá de son autor lo veritable Shakespeare catalá.
 —¿No tenim altres autors que hagen escrit pel teatre?
 —Passan de cent cincuanta y les composicions de mil, y encar se 'n estan produhint cada día, y no de escás mérit, tant que algunes de elles son traduhides en llengues extrageres.
 —¿Com pot dividirse la poesía catalana?
 —En tres grupos naturals; lírica, épica y varietats.
 —¿Quins son los primers poetes lírichs del renaxement?
 —Als ja citats Aribau, Martí, Rubió y Estorch, podem afeguirhi: Marian Aguiló, Pons y Gallarza; Adolf Blanch, distingit autor de Lo castell feudal; F. Pelay Briz, un dels nostres poetes més entusiastes; Mossen Collell, genial autor de La gent del any vuyt; Ubach y Vinyeta, lo «Romancer catalá,» premiat més de dues centes vegades en certamens literaris; Guimerá, autor de la bella poesia L' any mil; Damás Calvet; Roca y Florejachs; Camps y Fabrés de qui son Los tres sospirs de l' arpa; Thós y Codina; Mossen Verdaguer, immortal autor dels Idilis y Cants místichs y del Canigó; Martí y Folguera; Raventós; Francesch Matheu, poeta de combat; Riera y Bertrán, autor de Cansons del temps y Mel y Fel; Apeles Mestres, de Margaridó y Estiuhet de Sant Martí, poema que encisa per