Miquel, autor de Los orígens y fonts de la nació catalana; y Aulestia y Pijoan de la Historia de Catalunya, ocupan lloch distingit entre 'ls historiadors; Almirall autor de Lo Catalanisme, y Mossen Torras y Bages de La Tradició Catalana no son menys dignes d' esment. Vayreda ab lo seu Catálech de la flora de la Vall de Nuria; Ursul, ab son Estudi hidrologich de la montanya de Montserrat, y Pelegrí Casades ab sa monografía del Lluçanés, han demostrat que lo Catalá pot usarse ab ventatja en los estudis científichs. S' han publicat també una munió de monografíes sobre arquitectura, literatura, sociología é historia que demostran que 'l catalá no es completament oblidat per tractar aquesta mena de assumptos.
—¿Quin carácter domina en exes produccions?
—En elles se veu clar que nostres escriptors en totes llurs manifestacions no buscan solament un fí científich sinó que també procuran contribuhir al esclariment y solució de la qüestió catalana.
—¿Quina es la darrera tendencia de la literatura catalana?
—La mal anomenada escola modernista, en la qual s' han distingit especialment Russinyol, Riquer, Massó, Maragall, Gual, é Iglesias. En Russinyol es un fantasiayre com pochs n' hi haja, totes les seues obres son un brodat de frases llampantes y falagueres que disfressen una ánima melangiosa; En Riquer ab ses Crísantemes y Quan jo era noy, fa vibrar les més delicades fibres del sentiment; En Massó y En Maragall son los poetes de la natura; En Gual ab sos quadrets
Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat revisada.
