Aquesta pàgina ha estat revisada.
| amor tot sol. Vostè que sab tant ja sabrà quin vuy dir. |
| D. GER. | Oh! jo sé molt; però hi ha moltas cosas que no 'n sé res. |
| EMI. | ¿No n' ha aprés may vostè d'amor? |
| D. GER. | May: pero are casi 'm fas venir ganas d'ocuparmen. |
| EMI. | ¿A la seva edat? |
| D. GER. | Es que aquí ahont me veus, encare aprench ab molta facilitat. (S'aixeca y conduheix á Emilia al mitj de la escena acostantshi molt). Y bé! en conclusió... |
| EMI. | En conclusió, varem convení en que el amor naixía à n' al cor, que del cor passaba 'l cervell y allavoras... per compte de viure sol com un sér inútil que no estima ni es estimat, venía el desitj de viure l'un per l'altre. |
| D. GER. | ¿Y quí son aquets dos? |
| EMI. | L'home y la dona. Ningú més. Y un cop están d'acort, per espontánea inclinació, vé 'l matrimoni y ab lo matrimoni tot lo demés que várem deixar per la llissó següent... |
| D. GER. | (Apart). (Decididament 'l meu deixeble té rahó. ¡Aqueixa xicota té ganxo!) |
| EMI. | ¿Perqué 'm mira de regull? ¿Qué li faig pó? |
| D. GER. | (Preocupat y apartantse d'ella). No, al contrari. |
ESCENA VI
Los mateixos y ANTONIA.
| ANT. | ¡Senyor! |
| D. GER. | (Ab sorpresa). ¿Qué? ¿qué hi há? ¿qué vols are? |
| ANT. | ¿Potser li he fet mal obra? |
