Aquesta pàgina ha estat revisada.
| ENRI. | ¿Qué vols que 'm sembli? Ell s' enfada per res... L' Antonia diu qu' estará á la mira... A menos que s' hagin guillat tots dos... |
| EMI. | Y ell está així desde qu' ha vingut la teva tía. |
| ENRI. | Y com no l' ha volguda rebre... ella també está que bufa. |
Los mateixos y ANTONIA
| ANT. | ¡Ay, mare, quín trángul! |
| EMI. | ¿Qu' encara está enfadat? |
| ANT. | Ara més que may; diu que se 'n vol anar d'aquí |
| ENRI. | ¿Sol? |
| ANT. | ¡Si, sol! Ab la senyoreta. La vol fer viatjar. «Vés y preparho tot» m' ha dit, enregollat com una simbomba. «Demá marxem.» |
| ENRI. | No entech rés. |
| ANT. | (Apart). (¡Qué n' es de burro aquet estudiant!) |
ENRICH y EMILIA
| ENRI. | Pero, qué passa? anárten tú, es imposible. |
| EMI. | ¡Jo anarmen sense sapiguer lo que passa! ¡Are hi corro! Si s' ha tornat boig que 'l tanquin. |
| ENRI. | Ben dit. Feslho enrahonar y sapiguém de que se las héu. |
