Vés al contingut

Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ENRI. ¿Qué vols que 'm sembli? Ell s' enfada per res... L' Antonia diu qu' estará á la mira... A menos que s' hagin guillat tots dos...
EMI. Y ell está així desde qu' ha vingut la teva tía.
ENRI. Y com no l' ha volguda rebre... ella també está que bufa.



ESCENA XI

Los mateixos y ANTONIA

ANT. ¡Ay, mare, quín trángul!
EMI. ¿Qu' encara está enfadat?
ANT. Ara més que may; diu que se 'n vol anar d'aquí
ENRI. ¿Sol?
ANT. ¡Si, sol! Ab la senyoreta. La vol fer viatjar. «Vés y preparho tot» m' ha dit, enregollat com una simbomba. «Demá marxem.»
ENRI. No entech rés.
ANT. (Apart). (¡Qué n' es de burro aquet estudiant!)



ESCENA XII

ENRICH y EMILIA

ENRI. Pero, qué passa? anárten tú, es imposible.
EMI. ¡Jo anarmen sense sapiguer lo que passa! ¡Are hi corro! Si s' ha tornat boig que 'l tanquin.
ENRI. Ben dit. Feslho enrahonar y sapiguém de que se las héu.