Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA XVI

D. GERVASI y EMILIA

EMI. No s' enfadi; ho fa ab bona intenció.
D. GER. Si té bona intenció que se la guardi. Pero, tornant á lo que 't deya... (Apart). (Ja es prou que 'm falti valor!...)
EMI. (Qui haurá observat els signos intencionats d' Antonia. Apart). (¡Ja ho entench! ¿A qué va que l' Antonia 'l mareja per casarshi? Prou será aixó, prou).
D. GER. (Ab molta resolució). Mira, Emilia. La juventut es una infiel que cada dia 'ns abandona mes depressa, mentres que la edat madura es un amich constant que 'n quan ha intimat ab nosaltres, ja may més 'ns deixa.
EMI. (Ab sorpresa). ¡L' edat madura! (Apart). ¡Ay, Déu meu! ¿Si será ell? (Apartantse).
D. GER. No t' apartis, no!
(Senyalant el cor).
EMI. (Apartantse y apart). (Reyna del cel!)
D. GER. (Bruscament). ¡Jo t'estimo! ¡T' estimo Emilia!
EMI. (Apart rihent). (¡Ay, pobre home!)
D. GER. ¿Veus? Estich emocionat com una criatura. ¡Jo! ¡Un sabi!
(Emilia se li acosta y va á dir alguna cosa).

¡No! ¡Ni una paraula!... Si fos una negativa, no la vuy sentir... ¡Ah!...

(Mirant un pot que hi ha sobre la taula).