Aquesta pàgina ha estat revisada.
Veniu, veniu, y obrius á la esperansa,
cors afligits, floretes sense sol:
si m' heu ofés lo perdonar no 'm cansa;
perque viscau, tornar morir no 'm dol.
Tornau, tornau als brassos d' eix bon Pare,
los tinch oberts per rébreus en la Creu;
pot olvidar sos fills alguna mare,
mes ¡ay! no pot lo cor de vostre Dèu.
