Pàgina:Cántichs.djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 La vida es un riu
 que corre á la mort;
 lo cel es lo port
 hont lo just reviu.
 ¡Oh cel estrellat
 qui fos ton hereu!
 Tot es vanitat,
 sinó 'l serví á Dèu.
 
 Se naix gemegant,
 gemegant se mor,
 y sense dolor
 no 's viu un instant.
 Ditxós qui abrassat
 espira ab la creu:
 Tot es vanitat,
 sinó 'l servi á Dèu.
 
 ¿Qué s' es feta, oh vell.
 ta florida hermosa,
 ta cara de rosa,
 dentat y cabell?
 ¡Oh cos de pecat,
 qui t' ha vist y 't veu!
 Tot es vanitat,
 sinó 'l servi á Dèu.

 D' aquell plaher dols
 ne queda tristura,
 d' aquella hermosura
 no mès cendra y pols: