Pàgina:Cántichs.djvu/126

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Quant no veja res
 mon ull entelantse,
 l' orella tancantse
 ja no hi senti mes;
 quant lo que voldria
 ja no ho sabré di :
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 De mort entre espasmes
 veuré mos pecats
 seguirme, formats
 com negres fantasmes ;
 Àngel de ma guia,
 defensaume allí :
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Amichs y parents
 del llit al voltant
 ¡ab quin plò oiràn
 mos cruixits de dents,
 extrems d' agonia,
 gemegor sens fi!
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Quant ja 'l sacerdot
 me done l' unció,
 demanant perdó
 per qui ja no pot;