Pàgina:Cántichs.djvu/154

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Quant l' ánima plora
 la gracia hi floreix;
 qui al mon may pateix
 lo cel may anyora.
 D' amor es penyora
 sufrir per l' Amat,
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Si en llit d' agonía
 Jesucrist me vol,
 m' hi dona 'l consol
 de sa companyía:
 ¡felís malaltía
 si 'l cel m' ha guanyat!
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Si á beure 'm convida
 son càlzer amarch,
 cap torment es llarch
 en tan curta vida.
 Petit feix s' olvida
 portantlo de grat.
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Ben poch castigau
 á aquell que us ha ofés;
 castigaume més,
 peró perdonau: