Vés al contingut

Pàgina:Cántichs.djvu/161

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Son front llueix del cel ab la serena,
brilla en sos ulls lo llamp del pensament,
y son parlar es la suau cadena
ab que s' atrau los cors l' Omnipotent.
 
Vos, com la Creu, teniu oberts los brassos
per abrassar los pobles d' un à un ;
cercau aquell que fuig de vostres passos,
deixant vivent al que trobau difunt.

En vostre escut hi ha una hermosa estrella ;
l' astre sòu vos, l' escut l' humanitat:
mostrauli 'l port, Lumen in cœlo bella,
que es negra nit y creix la tempestat.

L' Omnipotent, que us vol per son Vicari,
sia aviat vostre llibertador;
y 'l Vaticà, que avuy es un Calvari,
serà per vos un gloriós Thabor.