Pàgina:Cántichs.djvu/19

Pere diu, tot fentse enrere:
—Vos á mi no 'm rentaréu.
—Si Jo 'ls peus no 't rento, Pere,
no entrarás al regne mèu.
—Donchs rentáumels, responía,
peus y mans, ánima y tot;
quan per Vos rentat jo sia,
res del mon tacarme pot.—

Ab ses llágrimes los renta,
cada peu un bes ó dos;
los aixuga, y quan s' assenta
tè 'l parlar mes amorós:
—Jo sò Mestre de vosaltres;
mes ¿sabeu per qué us rentí?
perque ameu los uns als altres
com jo á tots vos estimí.—

Beneheix lo pa:—Preneune,
que es mon cos sagramentat.
Beneheix lo vi:—Bebeune,
que es la sanch de eix cos sagrat.
Lo meu cor á tots convida:
qui ab fervor combregará,
si es mort, cobrará vida;
si es viu, no morirá.

Mes, combrega entre nosaltres
qui vol ferme traició;—
y mirantse 'ls uns als altres
tots li diuen:—¿Seré jo?