Pàgina:Cántichs.djvu/22

A Sant Pere que fería:
—Enveyna 'l coltell, ha dit;
qui de coltell feriría,
de coltell será ferit.

Mes diumenge me rebéreu
entre palmes y llorer,
y ara ab pals y armes isquéreu
com si fos un bandoler.—
Dòna 'ls brassos als que 'l prenen,
cos y ánima al dolor;
les cadenes que 'l detenen
son cadenes del amor.

Mentres lligan y engrillonan
al que fa rodar los cels,
sos deixebles l' abandonan
com anyell als llops cruels.
¡Trist de mi! pecant un dia
vos deixí, Jesús, també;
mes, oh dolsa companyía,
ja may mes vos deixaré.

Afrontarlo Anás intenta,
y ab ma férrea 'l seu criat
un revés tant fort li venta
que per terra 'l ha triat.
Jesucrist, obrint la boca,
manso y dols li respongué:
—Si he dit bè, ¿per qué se 'm toca?
si he dit mal, digas ¿en qué?—