Aquesta pàgina ha estat revisada.
Del cel per la via
guiant la ramadà,
à vostra petjada
l' herbeta floria.
En son pit alleta
l' anyell que s' abat:
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Si 's pert una ovella
la cerca á tot hora,
y ¡ay! sospira y plora
si torna sens ella.
Jo 'm sò perdudeta,
tornaumhi aviat :
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Ja guia mos passos
á pastos florits;
me peix ab sos dits,
m' adorm en sos brassos.
¡Qué dolsa es l' herbeta!
¡qué hermós es lo prat!
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Daume flors divines
del hort de Sion,
que al jardí del mon
hi veig sols espines.
