Pàgina:Canigó (1901).djvu/134

 y oblidá prompte, d'aquells llaços
 en la presó,
 sos fills, sa esposa y sa maysó.
 Com fil de plata
 que lliga al pla la serra ingrata
 de Puig Pedrós,
 lo riu la Tet, desde Lanós,
 tot fent joguines,
 á besar baixa les ruines
 del monestir.
 Lo cavaller fins al Capcir
 segueix á estones
 del riu febrós les clares ones,
 caçant, cruel,
 lo coll-vert d'or, d'ales de cel,
 bech groch y negre,
 que al aixecar lo vol alegre,
 més que un aucell
 ala-pintat, sembla un joyell
 de pedres fines
 fet per les sílfides y ondines.
 Nostre prior
 trobál un día ab son amor
 y ab veu amiga
 li parlá aixís: «Cal que us ho diga,
 no ho podeu fer
 de rebutjar vostra muller
 per una fada!»
 Quant ho sentí sa enamorada,
 picá de peus,
 del Orient per tots los deus
 jurant finir