Aquesta pàgina ha estat revisada.
de rochs s'atura en la barrera
que hi posá Deu
quant aixecava'l Pirineu.
De sa cadena
l'aygua, mil anys, gratá l'arena,
gratant, gratant
los forts anells aná afluixant
y d'eixa serra
ne resta sols un mur de terra.
En son crestall
lo cavaller clava un magall
que'ls rochs arranca;
á cada colp la férrea tanca
se va aprimant.
Molts colps aterran un gegant.
En la resclosa
s'obre una font impetuosa,
que's torna riu,
riu que, més gros y més altiu,
se torna mar
que camps y pobles va á abrigar.
Per Exalada
la nit derrera es arribada!
Al monestir
nos acabavam d'adormir,
quant l'espetech
nos desvetllava á tots en sech.
Del llit saltám
y á mitj vestir al chor baixám.
Es la capella,
