Pàgina:Canigó (1901).djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 de rochs s'atura en la barrera
 que hi posá Deu
 quant aixecava'l Pirineu.
 De sa cadena
 l'aygua, mil anys, gratá l'arena,
 gratant, gratant
 los forts anells aná afluixant
 y d'eixa serra
 ne resta sols un mur de terra.
 En son crestall
 lo cavaller clava un magall
 que'ls rochs arranca;
 á cada colp la férrea tanca
 se va aprimant.
 Molts colps aterran un gegant.
 En la resclosa
 s'obre una font impetuosa,
 que's torna riu,
 riu que, més gros y més altiu,
 se torna mar
 que camps y pobles va á abrigar.


 Per Exalada
 la nit derrera es arribada!
 Al monestir
 nos acabavam d'adormir,
 quant l'espetech
 nos desvetllava á tots en sech.
 Del llit saltám
 y á mitj vestir al chor baixám.
 Es la capella,