Aquesta pàgina ha estat revisada.
Adeu, ma dolça companyía
de paradís,
llibres, companys, celda felíç,
altar dolcíssim,
mística celda del Altíssim.
Dolç monestir,
quí hagués pogut ab tu morir
en aquella hora,
sols per no veure de l'aurora
la llum tornar
de tots los nostres al fossar!
Ab llurs cogulles
allí trobarem ses despulles,
en mal barreig
ab lo cadavre del d'Enveig,
que en sa vil feyna
quedá clavat ab la seva eyna.
Seguint la Tet,
dintre la vall de Codalet
que'l cor anyora,
com pedra fina que en sa vora
deixa la mar,
l'imatge anarem á trobar
de Sant Miquel,
com una estrella en nostre cel
ennuvolat.
Ella, sols ella s'ha salvat
en lo diluvi!
Vos que de Erin fins al Vesuvi
regiu lo món,
