Pàgina:Canigó (1901).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 OLIVA

 Posant les mans, en la sagrada feyna,
 deixan la espasa los guerrers per l'eyna
 del manobre, la llança pe'l magall,
 y en lo serrat ahont sota una llosa
 en sòn eterna'l bell Gentil reposa,
 bellugueja l'exèrcit del treball.


 En temps d'estiu ¿heu vistes les formigues,
 quant daura'l sol y esgrana les espigues,
 anar, venir y córrer pe'l rostoll?
 l'una'l gra abasta, l'altra se'l carrega,
 esta l'empeny, aquella l'arrossega
 y s'atresora'l gra y's llança'l boll,


 Així'ls treballadors: mentre un recana
 la terra en desnivell, l'altre l'aplana
 ò dona un fosso als fonaments per llit;