Pàgina:Canigó (1901).djvu/159

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 en pedra escrita per la má de Roma,
 una croça de bisbe n'es la ploma,
 n'es lo paper un flanch de Canigó.


 Set cants misteriosos té'l poema,
 set florons que durá en sa diadema
 Santa María de Ripoll al front;
 set cels de pura y divinal bellesa,
 la Biblia al cor de Catalunya impresa,
 present, passat y esdevenir del món.


 D'aquesta creació dedicatoria,
 es sa primera página la Gloria:
 en son trono estrellat l'Anyell diví
 ensenya obert lo llibre de la vida,
 dihent á la niçaga redimida:
 «¡Hòmens ingrats, mirau si us estimí!»


 Y'l llibre'ls quatre evangelistes miran,
 misteriosos animals que's giran
 tot estenent ses ales com aucells,
 vint y quatre ancians de cap blanquíssim
 vera seu van cantant: «Digne es l'Altíssim
 d'obrir lo llibre d'or dels set sagells.»


 Segueix de tota gent, tribu y llenguatge
 la immensa processó fentli homenatge,
 patriarques, apòstols, confessors;