Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/159

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

en pedra escrita per la má de Roma,
una croça de bisbe n'es la ploma,
n'es lo paper un flanch de Canigó.


Set cants misteriosos té'l poema,
set florons que durá en sa diadema
Santa María de Ripoll al front;
set cels de pura y divinal bellesa,
la Biblia al cor de Catalunya impresa,
present, passat y esdevenir del món.


D'aquesta creació dedicatoria,
es sa primera página la Gloria:
en son trono estrellat l'Anyell diví
ensenya obert lo llibre de la vida,
dihent á la niçaga redimida:
«¡Hòmens ingrats, mirau si us estimí!»


Y'l llibre'ls quatre evangelistes miran,
misteriosos animals que's giran
tot estenent ses ales com aucells,
vint y quatre ancians de cap blanquíssim
vera seu van cantant: «Digne es l'Altíssim
d'obrir lo llibre d'or dels set sagells.»


Segueix de tota gent, tribu y llenguatge
la immensa processó fentli homenatge,
patriarques, apòstols, confessors;