Pàgina:Canigó (1901).djvu/187

 de les visarmes, relles,
 de les espases ne farèm corbelles;
 lo blat avuy son sarrahins, seguèm


 chor final

 Gloria al Senyor: tenim ja patria amada,
 qué altívola es, qué fórta al despertar!
 al Pirineu miraula recolzada,
 son front al cel, sos peus dintre la mar.


 Branda ab son puny la llança poderosa;
 lo que ella guanye ho guardará la Creu:
 sobre son pit té sa fillada hermosa
 que'ns fa alletar ab fe y ab amor seu.


 Brecèmla encara en est breçol de serres,
 enrobustim sos braços y son cor,
 sos braços fem de ferro per les guerres,
 mes per la pau umplim son pit d'amor.


 Patria! 't doná ses ales la victoria;
 com un sol d'or ton astre's va llevant;
 llança á ponent lo carro de ta gloria;
 puix Deu t'empeny, ¡oh Catalunya! avant.