Pàgina:Canigó (1901).djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Mentres ell se les prenía
 les maduixes cambihí,
 cada gert era un carboncle,
 cada maduixa un rubí.
 Per ensenyárvosen mostra
 la més vistosa encastí
 en est anell de cinta ampla
 que en dos se pot mitj-partir:
 per anell de nuviatge
 si'l voleu, vèusel aquí.


 chor de gojes

 Montanyes regalades
 son les de Canigó,
 elles tot l'any floreixen,
 primavera y tardor.


 la de lanós

 Sols per fervos un present,
 de llevant fins á ponent
 he seguit la terra mía;
 vos ne porto una arpa d'or
 que fa passar la tristor,
 que fa venir l'alegría.
 Cada colp que la toquen
 vos hi respondrá una veu,
 la veu de l'ánima mía.