Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Son germá, que anava á Espanya,
veu al altre que l'enganya,
que li deixa sols montanya,
fentse seu tot lo jardí.


Com voluta que se'n torna
en lo vert plafó que adorna,
decantantse cap á esquerra,
se rebat desde la serra
de Beret fins á Tredós.
Garona per Aran
tot rondinant,
Noguera per Alós
tot joguinós.


De Burdeus y de Tolosa
l'un abeura'l gran verger,
mentres l'altre du á Tortosa
l'argent fos de Mont-vallier.
Travessant més d'un gorch negre,
fa'l camí saltant alegre,
fins que's casa ab lo riu Segre
part d'amunt de Balaguer.


Tot passant pe'l pla d'Esterri,
pe'l camí que baixa a Gerri,
mal-clavada en un llis d'herba,
ha ovirat fèrrea y superba
la gran Maça de Roland.