Pàgina:Canigó (1901).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Son germá, que anava á Espanya,
 veu al altre que l'enganya,
 que li deixa sols montanya,
 fentse seu tot lo jardí.


 Com voluta que se'n torna
 en lo vert plafó que adorna,
 decantantse cap á esquerra,
 se rebat desde la serra
 de Beret fins á Tredós.
 Garona per Aran
 tot rondinant,
 Noguera per Alós
 tot joguinós.


 De Burdeus y de Tolosa
 l'un abeura'l gran verger,
 mentres l'altre du á Tortosa
 l'argent fos de Mont-vallier.
 Travessant més d'un gorch negre,
 fa'l camí saltant alegre,
 fins que's casa ab lo riu Segre
 part d'amunt de Balaguer.


 Tot passant pe'l pla d'Esterri,
 pe'l camí que baixa a Gerri,
 mal-clavada en un llis d'herba,
 ha ovirat fèrrea y superba
 la gran Maça de Roland.