Aquesta pàgina ha estat validada.
CANSÓ DE LA ESTRELLA.
A un un brillant Estel
li digué la terra:
Floreta del cel,
pósat en ma serra;
quan veu que s'hi posa,
ma patria ditxosa
li diu ab amor:
Estrelleta ó Rosa,
flor d'or,
Estrelleta ó Rosa,
quèdat en mon cor.
La estrellada nit
ne te gelosía
y en son camp florit
ara la voldria;
