Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


miro aqueixa gran montanya
com un far que encara 'm guia,
com los brassos de María
que 'm diguéssen: Fill, adèu!
 Lluny de ma patria bella,
en calma ó en tempestat,
siau la meva estrella,
Verge de Montserrat.

Mos companys, oh patria amada,
¿per qué 'm diuhen de qué ploro?
sabent prou lo que t' anyoro
tantas lleugas mar endins:
giro 'ls ulls que s' humitejan
y no veig terras d' Espanya,
y no 't veig á tu, montanya,
mirador dels Serafins.
 Lluny de ma patria bella,
en calma ó en tempestat,
siau la meva estrella,
Verge de Montserrat.

Al mirarla tan hermosa
dich tornant del llarch viatge:
«No es pas lluny lo meu vilatje
quan ja oviro 'l campanar.»