Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/42

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat validada.


voltada d' espinas:
la Flor que hi ha assí
al cel es cullida:
 Cantau
amors á María,
 cantau.

 Piteja Pinsá,
Perdiu escotxina,
ronca blanch Tudó,
Passarell refila;
puig Angels del cel
vos deixan la lira:
 Cantau
amors á María,
 cantau.

 Si fuigs de la nit,
Oreneta, vina,
tan aprop del cel
aquí sempre es dia;
lo sol no s' hi pon,
la lluna no hi minva:
 Cantau
amors á María,
 cantau.