Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/44

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

hi surt á tot hora.
Del cel la oreneta
ja en terra ha niat:
 Vull ser ovelleta
de vostre ramat.

 Donaume la ma
per deixar la terra,
que per eixa serra
cap al cel se va.
Qui 'us segueix, hereta
la felicitat:
 Vull ser ovelleta
de vostre ramat.

 Daume flors divinas
del jardí de Sion,
que al jardí del mon
hi veig sols espinas.
Rosa moreneta,
clavell encarnat:
 Vull ser ovelleta
de vostre ramat.

 ¡Qué hermosa es l' ermita,
qué hermosa sou Vos!