Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


la Angélica pura
que es flor sens espina,
la Perpetuína
que es flor immortal.
Teixím per María
corona de flors,
ja que ella 'ls envia
sos dolsos olors.

 5.
Deixém en sa branca
la Dália superba,
busquém entra l' herba
la Vïola humil.
Cullím Primaveras
símbol d'esperansa,
l' Iris de bonansa,
la Palma gentil.

 6.
De flors ja teixirem
la vostra corona,
lo cor que 'us la dona
que 'us sia fidel;
mes ¡ay! al trencarse
lo fil de la vida,