Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Vostra maneta hermosa
deixáumela besar,
y á Cristo que hi reposa
deixáume 'l adorar.
¡Oh dolsa companyía,
oh, sempre hermós palau!
 Adeusiau, María;
María, adeusiau.

 Sortint de vostra ermita,
un dó 'us demanaré,
tornaume la visita
l' instant que 'm moriré.
Estrella que al cel guia
guiáumhi Vos, si 'us plau:
 Adeusiau, María;
María, adeusiau.

 Ditxosas orenetas
que li cantau amors,
ditxosas violetas
que li robau olors.
La flor que ab Vos se cria
te vostre olor suau:
 Adeusiau, María;
María, adeusiau.