Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Y á vostres peus refila 'l rossinyol.
Per pedestal Dèu vos ha dat la terra,
L' immensitat per ample camaril;
Son sos grahons las timbas d'eixa serra,
Hont Llobregat vos besa 'ls peus humil.

Per coronar la terra catalana
Dèu vos hi fèu eix trono portentós:
Ja fa mil anys que 'n sòu la soberana,
Ja 'n fa dos mil que 'l sèu amor sòu Vos.
Baixau á vols, oh Serafins y Arcángels,
Com celestials abellas á la flor;
Pujau, pujau, poetas, ab los Ángels,
A festejar á la Reyna del amor.

Diu que per dot Dèu vos doná l' Espanya;
Guardaula Vos, guardaula eternament;
Guiaula á Dèu, desde eixa gran montanya,
Com als tres Reys l' estrella d' Orient.
En nostres cors sembráuhi la puresa
Que fa sentir l' olor del paradís,
La dolsa pau, la caritat encesa:
¡Si á vostre amor lo mon ingrat s'obrís!

Vos en lo Bruch nos dáreu la victoria:
Del patri amor es Montserrat la font.