Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


la montanya s' es desclosa
per tenirlo ben guardat:
Miraunos sempre amorosa,
Princesa de Montserrat.

Las estrellas vos mostravan
molts dissaptes á uns pastors,
mentre 'ls Angels las baixavan
tot cantant himnes á chors;
d' aqueix cel que en terra's posa
vol gosarne'l bon Prelat:
Miraunos sempre amorosa,
Princesa de Montserrat.

Vostre olor de primavera
va guiantlo al lloch felís
hont floríau, Rosa vera,
del roser del paradís.
Lo perfum d'aqueixa Rosa
per lo mon será escampat:
Miraunos sempre amorosa,
Princesa de Montserrat.

En sos brassos vos ha presa,
plorant llágrimas d' amor,
per portarvos á Manresa
hont tindréu retaule d'or.