Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Aqui a dalt—en aquest prat
un pomeret—hi tinch plantat,
 que no 'n pot viure
 qui no 'n sab de ben aymar
 que no 'n viurá.
 Qui no pot viure delitòs
 viu d' amoretas,
 qui no pot viure delitòs
 viu del amor.
de pomeretas—n' es carregat
ben bermelletas—d' una meytat,
 que no n' pot viure
 qui no 'n sab de ben aymar etc.
y ben groguetas—de l' altra part.
Un aucellet—se hi ha ajocat
que tè lo bech—sobre daurat
y las aletas—la meytat,
y la cueta—de cap á cap.
Un cassador—l' hi ha apuntat.
—Ay, cassador—no 'm tiris pas
que del rey so—molt estimat
y de la reyna—mes que cap;
menjo y bech—al seu costat
dormo ab un llit—encortinat.
Lo cassador—ja li ha tirat.
Los mariners—estant cridant:
—Ay d' ahont ve—aquesta sanch?
¿Ve de la guerra—ó ve del camp?
¿Ve de la terra—ó de la mar?
¿ó es la del—aucell galant
que per lo rey—ha estat criat,