Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



A la vila de Tortosa—n' hi ha tres estudiants
que 'n segueixen los estudis—pera serne capellans.

Ja n' encontran tres ninetas—tres ninetas molt galants,
comensan de tirar xansas,—xansetas las van tirant.

Las ninetas son traydoras—justicia van demanant;
no passa l' espay d' una hora—que á la presò 'ls van portant.
Lo mes petit que hi havia—nit y dia está plorant,
y 'l mes gran l' aconsolava:—Germá meu no ploris tant,
que 'n tenim un germá á Fransa—servint al duch de Rohan
que si la nova savia—ne seria aqui al instant,
mataria jutge y batlle—y tots los seus escribans.
Lo jutge se ho escoltava—per una reixa mòlt gran:
—Calléune, calléune presos—que d' aqui ja 'us ne traurán.
A las duas de la tarda—ja 'ls ne donan paper blanch.
A las quatre de la tarde—al suplici 'ls van portant.
Mentre 'ls penjan y despenjan—lo seu germá está arribant.
Ja 'n pregunta á l'hostalera:—¿Qu' es aquest brugit tan gran?
—Es que 'n penjan y despenjan—tres pobrets estudiants.
—Calléu, calléu l' hostalera—¿per ahont hi serè abans?
—Passi per la carretera—ó per las pradas y camps.
Ja'n baixa del cavall negre—y se 'n puja á un cavall blanch.
De tant que 'l cavall corria—las pedras van foguejant.
Ne desenvaina la espasa,—pica l' esperò al cavall.
—Apartéus' donas prenyadas—apartéuvos al instant
que l' infant del vostre ventre—no 'n puga patir cap dany.
Quan es al peu de la forca—ja 'n sent lo darrer badall.
Ab la punta de la espasa—ja 'ls hi va tallá' 'l dogal.
Los fa un bes á cada galta:—Deu vos perdó 'ls meus germans.
Adeu vila de Tortosa—be te n' irás recordant.
A la vila de Tortosa—entraré jo á foch y sanch.