Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/178

Lo rey n' ha fet fé' unas cridas—unas cridas n' ha fet fé'
perqué tots los cavallers—á la guerra hajan d' ané'.

Lo cavaller En Guillem—aquell tambè hi ha d' ané'.
té la muller tan bonica—que no la gosa deixé'.

Ja l' encomana á sa mare—perqué la goberni be,
ó que no li mani feynas—qu' ella no las puga fé',
que li compre filoseta—y l' ensenye de filé'
y tambè didal de plata—y l' ensenye costuré'.
Las feynetas qu' ella feya—son planxá', cusí' y brodé',
si 'l broder no li agrada—que li 'n fassa fer mitjé,
si lo mitjé no li agrada—que no li 'n fassa fer re.
Quan lo cavaller fou fora—porqueyrola la 'n fan sé'.
—Porqueyrola, porqueyrola—es hora d' aná' á avié',
llévat la roba de seda—y pòsat la de borré.
Jo l'en poso set fusadas—y un feix de llenya tambè.
—Ay sogra la meva sogra!—¿ahont anirè á avié'?
—A l' alsinar d' En Guillem—bon alsiná' hi sol havé'.
Al cap d' avall de set anys—lo cavaller ha torné.
Un dia cantant soleta—véu venir tres cavallé'.
En Guillem ne diu als altres:—Caminém á tricoté
que una veu que n' hi sentida—m' apar qu' es de ma mullé.
Deu vos guart la porqueyrola—Bén arrivat cavallé.
—No 'm diriau porqueyrola.—¿de qui son los llorigué?
—Del cavaller En Guillem,—Deu lo guart allí ahont e'.
—¿Me diriau porqueyrola—que 'us han donat per brené?
—M'han dat un xich de pa d'ordi—y encara prou n' hi hagué.
—Aném, aném porqueyrola—que ja es hora de encorté.
—Set fusadas tinch al dia—y las quatra tinch de fé,
y un feix de llenya pèl vespre—que á fé es lo que 'm pesa me'