Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/183

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—Qu' avetz, la pourcheireto.—que fetz ren que plourar?
—L' y a sept ans qu' à la tauro—iou n' en ai plus soupat.
—Digatz, damo l' houstesso—l' y a degun per couchar?
—L' y a que la pourcheireto—¿se la vouretz menar?
Eou la pren et l' embrasso,—em' eou la fai mountar.
Doou liech à la fenestro—elo se vai gitar:
—Oh Guilhem de Beauvoire,—que sies delà la mar,
se Diou te fai ta graci—de pousquer retournar,
ta cruelo de mero—m' a ben abandounat.
—Oh! laizets-vous madamo,—siou ce que desiratz.
—Ah! moustretz-me la baguo—que iou vous ai dounat.
Quand ven lo matinado—lou jour per se levar:
—Levo te pourcheireto,—los pouercs vene gardar,
sount darrier la gamato—que fan ren que renar.
—Anetz-ly vous, ma mero,—que les a proun gardats:
se n' eriatz pas ma mero,—vous fariou pendourar.
Mai coumo siatz ma mero—iou vous farai murar,
entre les doues muralhos—l' aiguier l' y ralhara.

Vejis ara si es ó no casi lletra per lletra eixa cansó igual á la catalana. Ab una sola cosa 's diferencia y es en los assonants. Los d' eixa son en a y 'ls de aquella en e. Aixó que sembla ser una prova en contra de nostra sospita es un argument á favor de la mateixa. Si be es cert que la versió provensal que hem copiat acaba en a, en Provensa també se 'n coneix una altra en que l' assonant es en e, y en honra de la veritat tenim que dir qu' eixa darrera es la mes antiga de las dos versions provensals.

N' es Guilhem de Beouvoire—tant jouyne à pres moulher,
la pren tant jouveneto—se saup pas cordeler etc.

A mes, ¿las paraulas couixè, brodè, tricotè, sopè, emportè, y 'l mateix nom de Beauvoire, suprimit en la versió catalana , no 'ns dihuen ben á las claras l' origen provensal de aquest cant?