Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/188

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



—Francisca demá 'us convido—á la plassa á traure ball
a la plassa de las verges—vos seréu la principal.
 ¡Adeu y adios Francisca
 la flor de Vila-Bertran!

L' endemá quan va á la plassa—la troba qu' está ballant;
fa dos passos endarrera,—veu venir dos capitans.
 ¡Adeu y adios Francisca
 la flor de Vila-Bertran!

—Senyors demano llicencia—per ser soldat de cavall.
Ja li entregan la motxilla,—la motxilla y un cavall.
Ne dona tres toms per plassa,—tota la gent va guaytant.
—Aquell jovenet tan guapo—s' ha fet soldat de cavall.
Ja 'n véu á la Francisqueta—ab llágrimas cara vall.
—Francisca vos sou la causa—que sò soldat de cavall.
D' homes ja 'n trobaréu d' altres,—caséuse ab lo qui volgáu.
Fadrins que veniu al mon—una cosa 'us encoman'.
No 'us fiéu de las donzellas—totas tenen lo cor fals.
Jo n' hi festejada una—de la edat dels catorze anys.
Lo temps que l' he festejada—sempre me n'ha dat enganys,
m' ha privat de menjá' y beure,—m' ha fet posar cabells blanchs.
 ¡Adeu y adios Francisca
 la flor de Vila-Bertran!

NOTA.

Véginse las notas de la mort de la nuvia.