Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/196

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


—Eixiu, eixiu los presos — no 's quedéu per mi no.
Anéusen á la Fransa — á dictá' una cansò
que filla de don Jaume — 'us ha tret de presó.
Lo que mes poch corria — era 'l seu aymador.

També 's comensa a vegadas aixís:

-A la ratlla de Fransa — n' hi ha una grèu presó.

A mes de la tornada que posém en la nostra versió, n'hi ha una altra que sol cantarse també molt y la componen eixas dos paraulas que res volen dir. — Lireta, Liró.

NOTA.

En lo cant provensal titolat Fanfarneto hi ha ests versos:

—Vouere moun ami Piarre — que n' es dins la presoun.
—Belo, ton ami Piarre — te lo pendurarém.
—Se pendouratz moun Piarre — pendouratz-nous tous dous...
Curbetz lou eou de rosos, — tapetz-me iou de flours;
tous les roumious que passoun — n' en pendran quauque brout.
Dirán: Diou ague l' amo — des paures amourous.