Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/202

Si n' eran tres ninetas—(¡mes ay!) tres n' eran tres:
l' una 'n renta bugada—(¡mes ay!) l' altra l' estén.

L' altra ne cull violetas—(imes ay!) pèl fill del rey.
Lo fill del rey passava—(¡mes ay!) ab un pom d' or.

Ja 'n tira una pedreta,—toca l' amor,
tócala ben tocada—al mig del cor.
—Si t' he fet mal 'moreta?—Penso que no,
un xich y no pas gayre—al mig del cor.
—Si t' he fet mal 'moreta—be 's curará;
prou barbers n' hi ha á Fransa—pera curar.
Y si aqueixos no hi bastan—d' altres n' hi ha:
prou diners n' hi ha en bossa—pera pagar.
—Al hortet del meu pare—un' herba hi ha
que cura d' amoretas,—'neula á cercar.
Mentre son á cercarla—sent tocá' á morts.
La Marieta es morta,—Deu la perdò.
¿Ahont li farán l' absolta?—Sota 'l balcò.
Ni en balcò, ni en finestra,—ni en finestrò,
sino en una reixeta—fent oraciò.
La oraciò que ja 'n feyan—llantos y plors.

Variants.
Vers 1.

Tres ninas hi ha á Fransa—bora d' un riu.