Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en los medis. Lo mateix es clássica que romántica; mes, aixó si, sempre es hermosa. Pochs trossos de la millor obra d' art en poesía tenen lo valor dramátich de la cansò catalana lo Compte Arnau y l' Arpa maravellosa, entra 'ls cants de la illa de Ferœ[1].

  1. Eix cant que, com diu Marmier, atribueix á la poesía lo maravellòs dó del adivinament, se troba en tots los indrets del Nort. Mr. Awidson l' ha publicat en sa collecció de baladas suecas y Sr. Walter Scott en son Minstrelsy des Border. «Dos cavallers se 'n van a una casa ahont hi ha dos germanas y demanan la mes xica per casarshi un d' ells.
    Volen la mes xica y menysprean la mes gran.
    La mes xica sab filar lli, la mes gran sab guardar los porchs.
    La mes xica pot filar l' or, la mes gran no pot pas filar la llana.
    La mes gran diu á la mes xica: — «Aném á la bora del mar.»