Aquesta pàgina ha estat validada.
Lo desembre congelat
confus se retira,
Abril de flors coronat
tot lo mon admira,
quan en un jardi d' amor
naix una divina flor
d' una rosa bella
fecunda y poncella.
Lo primer pare causá
la nit tenebrosa
que á tot lo mon ofuscá
la vista penosa,
mes en una mitja nit
ve lo sol que n' es eixit
de una bella aurora
que 'l cel enamora.
Quan l' aurora haguè parit
lo sol que ja eixia,
ab gran amor li ha dit:
«Veniu, vida mia,
prenéune diví Senyor,
aquest caldo de licor
d' una mamelleta
que per vos es plena.»
Tenint la Verge en son pit
la prenda tan rica
