Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de Diakos[1]; pochs cants de poétas erudits parlan ab lo sentiment dels estudiants de Tortosa; y no gay-

  1. «Un núvol negre s' acosta, negre com una bandada de corbs, ¿Lo qui ve es Kiyvas ó Levento Iannis? Ni es Levento Iannis, ni Kiyvas. Es Omer-Vrioni que s' acosta portant ab ell divuit mil homes.
    Diakos al saberho se conmóu y ab veu alta diu á son tinent:
    — Replega mon batalló, replega als palícaros, dònals mes pólvora de la que necessiten; dònals balas á grapats. Depresa! anemsen cap á la Alamanna qu' allí hi ha un bon lloch per bátrese.
    Agafan sos llaugers sabres, sas pesantas carrabinas: arriban á Alamanna y prenen posiciò.
    —Valor fills meus, crida éll, valor fills meus, valor. Siau valents tota vegada que sou Helens, aguantáuse ferms, que sou Grechs.
    Tingueren por y fugiren per entremig del bosch. Diakos se queda ab divuit palícaros pera combatre. Per espay de tres horas lluyta contra divuyt mil homes. Son fusell se rebenta y queda fet una estella. Se trau lo sabre y 's llansa al combat, mata tants Turchs que ni contarse poden: fins dòna mort á set bulukbaquis. Mes se li trenca'l sabre arran del puny y Diakos cau presoner. Mil lo tenen pèl davant, dos mil pèl darrera. Mentres van de camí, Omer-Vrioni li diu á l' orella:
    —Oh Diakos, feste turch, cambia de fé, abandona la iglesia y vina á adorar á dins de la mosquea.
    Mes éll respon ab veu ronca de enuig:
    — Acabem d' una vegada! Malehida sia vostra religiò y tots vosaltres tambè. Grech he nat y grech moriré! Si voléu mil monedas d' or, mil mahmoudis pera deixarme en llibertat solament cinch ó sis dias fins qu' arribe Odyseo ó Anastasi Vaias...
    Al sentir eixas paraulas Khalil-Bey crida:
    — Y jo 'us dono mil bossas y cinqcentas mes, si matéu á Diakos, al terrible Klephte que es home per arrabassar la Turquía.
    Llavors han agafat á Diakos pera anarlo á empalar. L' alsan á plom. Ell no fa mes que mig riure, insulta llur religiò, 'ls diu impíos:
    —Si m' havéu empalat, aixó vol dir no mes un grech de menys. Mes quedant vius Odyseo y Nikitas, ¡ay de la Turquía!